La Coberta Vegetal

El Paisatge Vegetal

Les Devesses de Salt es troben sobre les terrasses aluvials del marge esquerre del riu Ter, dins del terme municipal de Salt. Ofereixen, a grans trets, dos paisatges vegetals clarament diferenciats.

Per una banda trobem, en les inmediacions del riu, un espai obert i lluminós amb la cobertura vegetal típica d'un tram mig-baix fluvial. Alternen salzedes, vernedes, omedes i alberedes amb herbassars i bardisses esclarissades de roldor i corneres. Hi trobem puntualment pineda de pi pinyoner , alguna freixeneda, basses poblades per balques i aiguamolls (Aiguamoll del Veïnat). La succesió espaial "salzeda-verneda-albereda-omeda" és de difícil interpretació degut a que la primera terrassa aluvial que conforma aquesta zona és un mosaic reticulat per nombrosos rastres d'antics cursos del Ter.

És un espai molt concorregut pel poble durant l'hivern, doncs ofereix una zona de passeig assoleiada amb nombrosos indrets d'herbassar on parar a descansar i/o menjar.

Un clar exemple és el Plà dels Socs (clica en el botó per veure la foto), un antic abocador de residus urbans , avui en dia rehabilitat com a zona d'esbarjo gràcies a la plantació d'arbres i creació de basses d'aigua ( La Resclosa, Bassa dels ànecs, Bassa de les cigonyes) i fonts d'aigua (Font del Paradís). Hi trobem arbres i bardisses disperses per la superfície d'aquest antic abocador ara transformat en prat.

D'altra banda, trobem l'antítesi del primer paissatge en la zona veïna i més allunyada de la llera del riu. Es tracta d'un ambient més tancat i ombrívol amb una cobertura vegetal molt més densa però menys variada, les plantacions forestals de pollancres i plataners amb algunes bardises de romaguera i roldor intercalades.

L'ombra i la frescor que ofereixen aquestes plantacions i el sistema de reg descobert és gaudit pel poble, obviament, durant l'estiu. Bé sigui caminant entre les plantacions o bé sigui gaudint del traçat del carril bici que uneix Girona amb Olot tot parant als bancs que es troben situats en els indrets més frescals com són La Pilastra i el Safreig de les Dones

Més enllà d'aquests dos paisatges trobem una extensió de cultius hortícoles amb hivernacles dispersos on destaca la singularitat de l'edifici de Can Marqués, actualment habitat, explotat i catalogat com a finca rústica. A les hortes s'hi troben canyars i comunitats de cerreigs i panissoles.

En darrer terme es troba el casc antic de Salt.

Les Principals Comunitats

Bidenetum tripartitae (Herbassar de riba llacosa)
Al fort del'estiu les aigües del Ter baixen de nivell i deixen al descobert la riba llacosa, rica en components nitrogenats acumulats durant el reste de l'any on s'hi instalen herbassars nitrohigròfils que es consoliden a la tardor. L'espècie dominant és el Paspalum distichum, també destaca Bidens tripartita.

Paspalo-Polypogonion viridis (Gespa calcigada)
Sobre el sòl fangós de la riba del Ter i sèquies, en àrees molt calcigades per l'home o el bestiar, s'instauren denses gespes nitròfiles resistents al trepig. Les poblen espècies perennes i d'hàbit repent, de tijes ajagudes, d'entre les que destaquen el gram d'aigua (Paspalum distichum) i Polypogon viridis.

Setario_Echinochloetum clonae (Comunitats de cerreigs i panissoles)
Als límits dels horts de les devesses (o en horts descuidats) es constitueixen herbassars arvenses tendres tan sols explicables en el nostre clima pels efectes de la irrigació permanent; hi apareixen panissoles (Echinochloa crus -galli), cerreigs (S. verticillata), forcadelles (Digitaria sanguinalis), castanyoles (Cyperus rotundus), veròniques (Veronica persica), verdolagues (Portulaca olearacea), bets blancs (Chenopodium album), lletsons (Sonchus sp. pl.) i morrons (Stellaria media) entre d'altres.

Arundi-Convolvuletum sepium (Canyar)
Els voltants dels horts i camins, així com dels recs estan fortificats per empalissades inexpugnables de canya (Arundo donax) que s'extenen gràcies a l'interés antrópic que té per la gran varietat d'usos que se'n pot fer, a més a més de un sistema rizòmic extremadament potent que la fa dificil de controlar
La densitat d'aquestes poblacions és tant elevada que és difícil per a cap altre espècie establir-s'hi, a exepció d'algunes enfiladisses com la corretjola gran (Convolvulus sepium) i poca cosa més.

Rubo-Coriaretum-myrtifoliae (subas. clematido-rubetosum) (Bardisses)
S'identifiquen ràpidament en el paissatge volums de plantes arbustives i lianoides majoritariament espinescents als marges o a les clarianes del bosc.
Estan formades per romagueres (Rubus ulmifolius), roldor (Coriaria myrtifolia), ridortes (Clemmatis flammula), vidalbes (Clematis vitalba), aranyoners (Prunus spinosa), arços blancs (Crataegus monogyna) i sanginyols (Cornus sanguinea).
L'estrat herbaci és més aviat pobre, hi trobem lletereses de bosc (Euphorbia amigdaloides), falgueres (Pteridium aquilinum) i fenàs (Brachipodium sp.).

Saponario-Salicetum purpurae (Salzeda de sarga)
Les salzedes són les comunitats més properes a la riba dels rius. Per tant són també les més preparades per a resistir o sobreviure a l'embat de les riades i les principals responsables de l'esmorteïment d'aquest embat. A la salzeda de sarga l'estrat arbòri és inexistent, tot i que poden trobar-se peus esparsos de pollancres (Populus nigra) o salzes blancs (Salix alba). L'estrat arbustiu es composa de sargues (Sàlix eleagnos), saulics (Salix purpurea) i freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia). Mentres que a l'herbaci hi trobem l'herba sabonera (Saponaria officinalis), esbarzers (Rubus ulmifolius) ,llúpol (Humulus lupulus), fenàs boscà (Brachipodium sylvaticum), canya (Arundo donax) i vidalba (Clematis vitalba) a més a més d'espècies nitròfiles arribades amb l'eutrofització que signifiquen les riuades.

Lamio-Alnetum glutinosae (Verneda)

Populetalia albae (alberedes)

Lithospermo_Ulmetum minoris (Omeda amb mill gruà)
Les omedes són els boscos de ribera menys exigents quant a humitat. és per això que per lo general no es troba en les inmediacions del riu sinó que més aviat fa de transició entre el bosc de ribera i el bosc dominant al país.
L'estrat arbòri és dominat per l'om (Ulmus minor); l'arbustiu per l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguínea) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius). A l'estrat herbàci s'hi troben el mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum), lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), violeta boscana (Viola alba).

Dinàmica de la Vegetació

La vegetació de les Devesses de Salt és predominantment caducifolia, això les converteix en un indret pintoresc de notables contrastos temporals. Si passejem per les contrades a l'estiu, durant el día, haurem de refugiar-nos del pes del sol sota l'espés fullatge de les plantacions de pollancres i plataners, a no ser que insistim en posar a prova aquella famosa potinga d'elevat factor de protecció solar i ens acostem a passejar a prop de la llera del riu entremig de salzedes, vernedes herbassars i bardisses esclarisades d'escassa cobertura. Més cap al vespre no hi ha escapatoria possible: els mosquits s'estenen per tot i no hi ha potinga que valgui.

Quan arriba la tardor les plantacions forestals també esdevenen una visita fotogràfica recomenada per posar a prova el rendiment de películes fotogràfiques disenyades per copsar amb força els ocres amb què s'omplen les capçades dels arbres i el terra. De ben segur que toparem amb el cridaner contrast de les flors grogues de Oenothera. Una visita a la riba del Ter també ens omplirà els ulls de colors llempants, com el groc de la nyàmera (Heliantum tuberosum) o el lila del mill grúa (Lithospermum purpureocaeruleum) submergits entre el verd de l'herbasar de riba llacosa.

Arribat l'hivern, és grat passejar per les inmediacions del riu, sota el sol, i parar-se a dinar en algun herbassar. Tota la vegetació a quedat nua de fulles i les corneres ens mostren les seves intimitats vermelloses (les branques). També resulta espectacular observar les autèntiques empalissades formades per les llargues i seques tiges d'algunes herbes anuals on s'hi refugiaven les vespes. Sota les arbredes més denses i humides trobem pincellades grogues de ranuncles (Ranunculus ficaria).

La primavera la sang altera i, a part d'algunes parelletes cercant un racó tranquil, apareixen per tot arreu flors i fulles. Les primeres a fer-se notar són les Veroniques (Veronica officinalis és clar...),que engalainen tot el terra i donen el tret de sortida a totes le floracions primaverals. Salzes, freixes, oms...tot s'omple de color i de verd (i de mosquits...)

La vegetació de les Devesses de Salt és predominantment caducifolia, això les converteix en un indret pintoresc de notables contrastos temporals. Si passejem per les contrades a l'estiu, durant el día, haurem de refugiar-nos del pes del sol sota l'espés fullatge de les plantacions de pollancres i plataners, a no ser que insistim en posar a prova aquella famosa potinga d'elevat factor de protecció solar i ens acostem a passejar a prop de la llera del riu entremig de salzedes, vernedes herbassars i bardisses esclarisades d'escassa cobertura. Més cap al vespre no hi ha escapatoria possible: els mosquits s'estenen per tot i no hi ha potinga que valgui.

Quan arriba la tardor les plantacions forestals també esdevenen una visita fotogràfica recomenada per posar a prova el rendiment de películes fotogràfiques disenyades per copsar amb força els ocres amb què s'omplen les capçades dels arbres i el terra. De ben segur que toparem amb el cridaner contrast de les flors grogues de Oenothera. Una visita a la riba del Ter també ens omplirà els ulls de colors llempants, com el groc de la nyàmera (Heliantum tuberosum) o el lila del mill grúa (Lithospermum purpureocaeruleum) submergits entre el verd de l'herbasar de riba llacosa.