La Xarxa Hídrica

El Ter

El Ter és un riu de 195 km de llargada. Des del seu naixement a Ull de Ter fins a la seva desembocadura al Mediterrani (La Gola) salva un desnivell de 2.400 metres en els quals recull l'aigua dels seus 3.010 km² de conca hidrogràfica.
De fet, quan passa per Salt, el riu ja ha realitzat dos terços del seu recorregut; ha visitat la plana de Vic després de deixar enrere el seu naixement en el darrer tram dels Pirineus Orientals i s'ha desagnat a les Guilleries després de cedir més de 700.000.000 litres diaris d'aigua a les aixetes de Barcelona.
Justament abans d'entrar en el Pla de Salt, el Ter cedeix aigües a la Sèquia Monar mitjançant la Resclosa de Montfullà (Bescanó). El riu travessa el municipi de Salt acompanyat a la seva esquerra per les Deveses, s'ajunta amb el curs artificial de La Maçana desviat per la construcció de l'autopista AP-7 i se n'allunya en introduir-se al terme municipal de Girona on s'ajunta amb els rius Güell i Onyar. Força quilòmetres més a l'est, el Ter mor a les terres de l'Empordà, on troba el mar.

La Sèquia Monar

La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l’origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s’agrupaven al seu pas. Amb l’arribada de l’electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l’aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L’ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses. Després d’oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter.

La Maçana

La Maçana és una riera que, abans de la construcció de l'Autopista de Peatge-7, travessava el Pla de Salt fins a desembocar al riu Güell, afluent del Ter, a l’alçada del també desaparegut Pont del Dimoni. L'arribada del monstre de quatre, i aviat potser vuit, carrils va suposar un canvi dràstic en el seu recorregut, convertint el seu tram final en un canal artificial de formigó de sis a vuit metres de fondària que desemboca toscament i directa al Ter. Aquest canvi tan radical va provocar la davallada de nivell de tots els aqüífers del Pla de Salt, fins que la iniciativa popular va construir el Salt de la Maçana, una petita resclosa construïda amb la finalitat d'elevar el nivell de l'aigua fins al nivell del terreny que l'envolta; això va permetre recarregar molt ràpidament els aqüífers, fet del qual, òbviament, se'n beneficia tot el municipi.

El Marroc i El Reramús

El riu Marroc arriba a Salt des de Vilablareix i desemboca, com ho feia la Maçana, al riu Güell. Voreja el municipi pel sud, però sense endinsar-s’hi.
El Reramús neix a Montfullà i havia desembocat al Ter, però la construcció de la Sèquia Monar el va interceptar i actualment n’engoleix tota l’aigua.