El Substrat

Les Terrasses Fluvials

Pròpiament dita, una terrassa fluvial és un llit abandonat degut a una incisió. Les diverses terrasses corresponen als perfils d'equilibri que es mantindran fins al moment de la incisió. La seva formació és deguda a processos relacionats amb un canvi, com pot ser les variacions climàtiques, fets catastròfics que causen rejoveniment de la xarxa fluvial, canvis estàtics o també degut a l'activitat orogènica.

Al territori trobem tres terrasses:

La terrassa I: constituïda per graves, sorres i llims de color gris poc consolidats. Es troba a la vora del Ter al nord del municipi, en el lloc on es localitzen les Deveses del Marquès de Camps, les Deveses, els Comuns, les Hortes del Mig i les Guixeres. Com a dipòsits sedimentaris hi trobem canals i barres. El curs fluvial actual està deprimit respecte aquesta terrassa i es considera Terrassa 0.

La terrassa II: es troba al nivell més superior del terme, a la banda sud-est del municipi, inclou el Pla de Salt, el pla del cementiri, el nucli urbà i la majoria de la finca de Mas Ribot. Està constituïda per argiles i llims de color marró amb còdols.

La terrassa III: es tracta d’una terrassa fòssil que no es troba com a tal a Salt, en canvi sí a Fontajau (Girona). Degut a la regulació i reducció del cabal d'aigua del riu Ter, el curs fluvial s’ha enfonsat fins a fer aflorar a Salt els materials característics d’aquesta terrassa. Els seus components són conglomerats amb còdols i matriu sorrenca cimentats, estan lleugerament litificats i localment es troben crostes de carbonat, les quals configuren la forma geològica popularment coneguda al municipi com a Cervell de Gat.

Els Materials

El conjunt de materials que conformen el territori es poden agrupar en tres blocs regionals: el Massís de les Guilleries, el Pla de Salt-Girona i la Depressió de la Selva.

A les Guilleries trobem el congost de la Pilastra, constituït per fil·lites, esquists i carbonats d'origen sedimentari afectats per metamorfisme regional de baixa pressió i d'edat cambro-ordoviciana (Paleozoic). Aquests materials també els trobem al Congost de Sant Julià de Ramis.

Al Pla de Salt-Girona, aquestes roques les trobem a un nivell més baix, formant plataformes de blocs on s'han dipositat els sediments del Ter. Aquesta plana està envoltada per fractures de distensió degudes al cicle pre-alpí. Aquestes falles estan lligades entre si, i van afavorir que s'exterioritzés un vulcanisme patent com el d'Adri.

Els materials que formen la base del Ter a la Depressió de la Selva pertanyen al Quaternari (Neogè). Estan constituïts per sorrenques arcòsiques blanques, amb llenties de conglomerats, a les zones on hi ha erosió del granit, i per argiles. Són conseqüència de l'erosió dels massissos circumdants i petits sistemes lacustres subordinats.

Els Usos del Sòl

Tal i com estan catalogats pel pla general del municipi, els usos del sòl del Parc de les Deveses, no urbanitzable, són:

Zona de domini públic hidràulic: Es tracta d'una franja de sòl públic que segueix el curs del riu al llarg de tot el municipi. Correspon a la llera del Ter, és a dir, a aquells terrenys inundables quan hi ha riuades.

Espai de les Deveses: Ocupen una franja entre la zona de domini públic hidràulic i les hortes. Les més importants en extensió són les Deveses del Marquès de Camps i les de la Baronessa de Quadras, situades a l'oest de l'autopista, juntament amb les de les Tribanes. Entre l'Autopista i Can Genura també n'hi ha un nucli molt important, restes de l’antiga Devesa Comuna. Les deveses es situen sobre les terres al·luvials més properes al riu, perquè allí l'aqüífer hi és més superficial i la humitat ambiental més alta, i per tant no cal regar tant per mantenir una explotació rendible.

Espai d'Hortes: Es troben sobretot sobre els terrenys més propers a la sèquia Monar, més elevats i també pròxims al poble, és el cas de les Guixeres, les Hortes del Mig i dels Comuns; tot i que també n’hi ha disseminades aquí i allà entre les deveses.

Finca agrícola d’especial interès: Correspon a la finca de Mas Ribot o Cal Marquès, declarada d'especial protecció agrícola, constitueix un bon exemple de les explotacions lligades a masos, amb el valor afegit de què el segon Marquès de Camps, enginyer de forests, hi va ubicar un camp i una granja d’experimentació. Hi trobem una sèrie de conreus extensius que proporcionen major diversitat al paisatge; fet també patent al voltant de Mas Devesa, Can Genura i Can Canals.

L'Aqüífer

Tots els materials del Pla, és a dir, tot el Pla de Salt es comporta com un aqüífer lliure i és permeable per porositat. La majoria de pous del poble exploten aquest aqüífer.

Les formacions pliocèniques de sota l'al·luvial també tenen nivells aqüífers, d'entre els quals, els superiors es comporten com a lliures i els inferiors contenen aigua a pressió.

La presència d'aquests dos nivells aqüífers suposa una gran riquesa en aigües subterrànies, malgrat que actualment els fenòmens de sobreexplotació i contaminació, així com els desviaments i canalitzacions de la Maçana, Marroc, etc., han empobrit considerablement les deus, tant quantitativament com qualitativa.